Conviure amb la tristesa

La depressió és un trastorn dins els trastorns de l’estat d’ànim, es caracteritza per un baix estat d’ànim, les persones deprimides experimenten una gran tristesa que incapacita per les activitats de la vida quotidiana.

Les causes poden ser molts, els antecedents familiars són importants, així com diferents successos que impacten a la vida de les persones, una pèrdua sobtada, alguna situació viscuda de forma traumàtica, patir una malaltia física o problemes crònics de salut, i situacions d’estrès.

A més de l’acusada tristesa, podem haver sentiments de desesperança i pèrdua d’interès per activitats que abans gaudia. La pèrdua o l’augment de la gana també poden ser símptomes, dificultats a les activitats de la vida diària, irritabilitat, sentiments d’inutilitat i de culpa, pensaments negatius i excés d’autocrítica,…

La ideació i el pensament suïcida és un dels símptomes que més preocupen a la família, per aquest motiu s’han establert protocols específics d’actuació per aquests casos. En alguns casos és necessari fer us de l’internament psiquiàtric i actuar de forma consistent, en altres la supervisió dels familiars pot ser eficaç.

El diagnòstic de la depressió ho ha de fer un professional de la salut acostumat a atendre aquests casos, fer un autotest o llegir informació i sentir-nos identificats normalment no és la resposta.

Existeixen diferents nivells de depressió des de la depressió més lleu, moderada a la greu. En tots els casos és important que la persona busqui l’ajuda necessària. En els casos més greus la combinació de farmacoteràpia amb la teràpia psicològica sòl ser el més adient. En casos més lleus amb un assessorament professional podem donar resposta i sortida al problema que s’està afrontant.

També és molt important entendre el paper de la família, moltes vegades conviure amb una persona deprimida ens provoca dubtes i informar-nos d’allò que podem fer en cada moment ens ajudarà a nosaltres i al nostre familiar.

Posted in Uncategorized.