La majoria dels problemes que trobem en psicoteràpia tenen una implicació a cert nivell amb els vincles afectius, i sobretot aquells establerts en la infància. En aquest escrit volem diferenciar els tipus de vincles i la importància de cada un d’ells.
Existeixen diferents classificacions sobre els vincles afectius que s’estableixen en la infància. Exposaré una senzilla i clara per poder entendre aquest tema.
El vincle segur: és aquell vincle que s’estableix amb confiança i seguretat. El nen sap que pot recórrer a la família si té algun problema i aquesta li ensenya les emocions i no tracta de invalidar de cap manera. És el vincle que es dóna en les relacions sanes.
El vincle ansiós: els pares són incapaços de viure la criança amb calma, pateixen i tenen ansietat i, per tant, una conducta molt probable és la sobreprotecció de l’infant, no deixant que aquest es desenvolupi amb autonomia i seguretat. Normalment en l’adult que ha tingut aquest tipus de vincle apareixen trastorns d’ansietat.
El vincle evitatiu: el nen pot estar cobert en les seves necessitats bàsiques però no està atès emocionalment, per tant, és un nen invisible als ulls de l’adult, incapaç probablement de vincular emocionalment d’una manera saludable quan sigui adult. Probablement buscarà afecte de qualsevol manera i a qualsevol preu.
El vincle desorganitzat: aquest cas és un dels més greus ja que són nens que pateixen negligències o abusos físics, sexuals i/o psicològics. El nen no entén com relacionar-se amb els pares ja que no sap quan passarà un comportament abusiu o positiu, creant-se així un sentiment d’ambivalència. Són persones que en l’edat adulta tenen moltes dificultats per relacionar-se.
La importància dels vincles afectius es coneix des dels inicis de la psicoteràpia. Hem d’entendre que la manera com ens relacionem avui és fruit de la nostra història i per aquest motiu és de vital importància tenir un coneixement profund de les nostres arrels i vincles. La psicoteràpia no pot quedar-se únicament amb les dificultats actuals de la persona; un treball profund té un major efecte en la prevenció de recaigudes.
Moltes de les psicopatologies de les persones se solucionarien amb un bon treball preventiu a nivell dels vincles afectius. Ja des del moment de l’embaràs es donen situacions en què la prevenció seria positiva pel bon funcionament futur de la persona. En el moment del part neix una criatura incapaç de sobreviure sense l’existència d’un bon vincle afectiu. Us animem a pensar una mica en això i a reflexionar sobre la importància que té.
